Si veniu al Goleró no ho digueu a ningú
Guardeu-ho com un record ancestral dins als vostres cors
I sigueu subtils, molt subtils i translúcids
Com les silencioses planures d’aigua dolça i salada i de fang
On penetrareu
I sobretot no parleu
No digueu res
Foneu-vos amb silenci
Amb la tènue placidesa
Amb la tènue placidesa
Sense escarafalls ni admiracions
I humilment lliurar-se
Dins l’entorn
Com ho feia el riu antigament
Dins la mar
En una fusió impermanent
Que junts anomenem mort i vida.