Espais Únics TARDOR I HIVERN AL DELTA DE L’EBRE

TARDOR I HIVERN AL DELTA DE L’EBRE

Com un gegant ajagut amb el llom humit on cerquen aliment les aus temporeres, així el Delta a la tardor i l’hivern.

Com un mirall infinit d’horitzó circular amb llevants i ponents rogencs i la cella als Ports, així el Delta a la tardor i l’hivern.

De cul a vent, de cara enterra, voltat de cel...esperant que solten l’aigua al mes d’abril, així és el temps del pagès.

“Esta ventada mos s’endurà”- es queixa tothom, però va bé per la humitat, afegeixen.

El dia es curt, la nit es llarga i la lluna generosa es reflecteix a cadascun dels arrossars, aiguamolls i lluents.

Ric a l’estiu, profètic en primavera, aspriu a la tardor, estrany a l’hivern...I penses que valents quan encara es collia sosa, amb camins de fang i sostre de borró a la barraca. Quan es solcaven els primers canals. Quan morien tants d’infants i adults de “mal de les rates”... Quant valentes van ser les primeres dones, els primers pobladors...Visions d’un a un, d’una a una. Esforç individual per poder sortir-ne endavant. No és lloc subtileses urbanes o subterfugis de ganduls.

Quantes coses han vist els miralls invertits, que ara volem romàntics, d’aquestes terres!