Espais Únics El Pont Penjant

El Pont Penjant

Al mateix temps que la Lira i la Fila, hereves de valencians vinguts a Amposta, neix lo pont penjant (1921). D’estil incert i encara que no es va inaugurar oficialment –el sud oblidat- -és, no obstant, pont emblemàtic a la Península i un dels més bonics ponts penjants de formigó armat que es fan i es desfan (res dura per sempre).

Ubicat a l’antiga desembocadura de l’Ebre -dit aleshores Iber-, lloc estratègic de pas, guerres i castells creua el riu en un sol tram de 134 metres, mentre es balanceja majestuosament sobre les aigües que moren al mar.

Inspirat en el pont de Brooklyn a Nova York, provocà que Amposta quedés inserta al riu amb un nou caràcter i encara ara, després de quasi un segle, malgrat el munt de ponts construïts prop seu, ell és el Pont. És un espai únic. Així com el Sol segueix a la Lluna i la Lluna al Sol en un cicle infinit, també el Riu va a la Mar i la Mar alimenta el Riu en un cicle constant...

I el ocelles migren i tornen, i tornen a migrar cada primavera i a l’arribada dels freds, seguint una permanent pauta cíclica... I el temps com una bufada passa i no s’atura i l’esborrarà l’oblit com una duna que ja no hi és.